El Doctor Segtan Sellemrev

22 de desembre, 2008


Aquesta història va tenir lloc en una escola, que tenia un despatx mèdic habilitat en el seu interior...
Les alumnes no estaven obligades a portar uniforme, per la qual cosa podien anar vestides com volguessin, sempre que fos d’una forma decent... sense coqueteria, això no els estava permès, com tampoc ho eren el maquillatge, ni portar llargues les ungles.

Tot va començar un divendres, el dia que tenien examen de matemàtiques les noies de sisè. En aquell curs hi estudiava na Jèssica, una noieta molt guapa. Feia 1,65 d’alçada, tenia la pell blanca i els cabells rossos, i uns ulls verds molt grans i bonics. El seu cos era espectacular. Tenia els pits força durs i de bona mida, una cintura petita i un darrere extraordinari, rodó i sobresortint... Era, en definitiva, la noia més guapa de l’escola.

Na Jèssica no era una molt bona alumna. Negligia constantment els seus estudis, raó per la qual el dia de l’examen va decidir fingir que es trobava malament, per no haver-lo de fer i, d’aquesta manera estalviar-se el càstig dels seus pares, que eren molt estrictes... Però no comptava amb el que aquella malifeta podia costar-li...

La cosa va anar de la següent forma:
A les onze del matí na Jèssica, després d’haver simulat que no es trobava bé, va ser enviada pel professor de matemàtiques al despatx mèdic. Quan hi va arribar, va picar a la porta i una veu molt baronívola va anunciar-li que podia passar. En entrar-hi, el doctor Segtan es va quedar impressionat: era la xicota més maca de tot el col·legi. Duia posat uns texans blaus molt ajustats, com els agrada portar-los a totes les noies. Semblava gairebé que el seu culet se’n volgués sortir de dins. Una camisa esport de color negre i una jaqueta que conjuntava amb els texans completaven la seva indumentària. Passat el primer moment de confusió, el metge va reaccionar i la convidà a asseure’s.

-Què tens? –li preguntà-.
-Em trobo molt malament, em fa mal la gola i tinc febre...
-Molt bé. Anem a veure què et passa. Treu-te la jaqueta i asseu-te damunt la llitera, que t’examinaré
.
Després de revisar-li la gola, el pit i el cor, el doctor va dir-li:
-No sembles pas malalta. Ara, ajeu-te de bocaterrosa i abaixa’t els pantalons, que miraré si tens febre.
-Però –preguntà na Jèssica-, que no... m’ho mirarà per la boca?
-No, senyoreta! Aquí només disposem d’un termòmetre rectal, així que afanya’t –li ordenà amb veu autoritària mentre agafava el termòmetre i una capseta de vaselina-.

Na Jèssica, molt nerviosa i amb la cara vermella per la vergonya, va obeir-lo. Aleshores el metge s’hi va atansar i després d’abaixar-li les calcetes fins als genolls, va separar amb els dits de la mà esquerra les natges de la noia. Tot seguit i un cop lubricat el seu anus, hi va introduir suaument el termòmetre uns tres centímetres... Només es va poder escoltar una lleu queixa de na Jèssica.

-AHhhh!
-No et preocupis, només seran un parell de minuts.

Passat aquell temps, el doctor va treure l’instrument del culet de na Jèssica d’una única estrebada i la noia va tornar a queixar-se –Ouchhh!- i es va posar la mà al cul com si el volgués protegir.

-Ja hem acabat –li digué ell-, ja et pots vestir.

Na Jèssica, encara avergonyida, es posà dempeus i es va apujar primer les calcetes i a continuació els pantalons... El metge va observar el termòmetre i pogué comprovar que tot estava normal...

-Jèssica, tu no tens res. Aquesta només ha estat una altra de les teves trampes per evitar fer l’examen que tenies...

En saber-se descoberta, ella va intentar justificar-se.

-No! No! Em fa molt de mal!!
-Silenci!! –cridà el doctor-. Els enviaré una nota als teus pares perquè prenguin les mesures necessàries. Vine aquí, asseu-te i espera!

L’entremaliada col·legiala, ara molt espantada, pregà:

-No, si us plau! No avisi als meus pares!
-El que has fet està molt malament –va dir-li el doctor Segtan- i et mereixes un càstig. Així que, tu tries, o aviso els teus pares o et castigo jo ara mateix!!!!

Na Jèssica acotà el cap i, coneixedora de la severitat amb què la corregirien els seus pares que, a més, li prohibirien sortir durant una bona temporada, amb la veu tremolosa i sense mirar-se’l a la cara, li contestà:

-Els meus pares no, si us plau! Prefereixo que em castigui vostè...
-Molt bé, doncs. Així serà.

Aleshores ell agafà la seva cadira i la col·locà al bell mig del despatx, s’atansà a la porta i la tancà amb clau, i, en tornar, s’assegué a la cadira.

-Vine aquí, Jèssica. Rebràs un càstig exemplar i t’asseguro que no l’oblidaràs durant molt de temps, perquè les teves natges te’l recordaran diàriament cada vegada que t’asseguis. Ajeu-te damunt dels meus genolls!

Davant d’aquella amenaçadora situació, na Jèssica es va espantar i, veient el que estava a punt de caure-li al damunt, suplicà:

-No, si us plau! No!!

El metge va estirar-la amb força del braç i la col·locà sobre els seus genolls. Allí tenia el culet més perfecte de l’escola a la seva total disposició i a, punt de ser estomacat. Va subjectar amb la mà esquerra la cintura de la noia i amb la dreta començà a surrejar-la. Plass! Plass! Les patacades anaven caient amb força, una rere l’altra, però no gaire seguides, tot i que mantenien una metòdica alternança: natja dreta, natja esquerra, natja dreta, natja esquerra...Al principi, na Jèssica no es movia, tal vegada aclaparada pel que estava succeint, però, a mesura que augmentaven en nombre i intensitat les plantofades, arrencà a queixar-se. Plass!... Auhhh!... Plass!... Auhhh!... I així va fer-ho durant uns cinc minuts.

-Prou!! No em pegui més, per favor! –anava dient la noieta-.

En aquell moment, ell va ajudar-la a incorporar-se per tal de donar-li un descans. Na Jèssica va aprofitar per a fregar-se el paner, que ja li feia força mal. Pensava que ja s’havia acabat tot, però no va anar així... El doctor va etzibar-li que allò només era un escalfament previ, i li ordenà que es despullés de cintura per avall.

-El teu puniment encara no s’ha acabat, i com més tardis en obeir-me, pitjor ho tindràs.

Aterrida, na Jèssica va pensar que seria millor fer-li cas, per la qual cosa va treure’s primer els pantalons i després les calcetes, deixant completament a l’aire el seu culet, que ja havia perdut el seu color natural i lluïa un to vermellós, malgrat que no gaire intens. Va posar-la novament ajaguda damunt dels seus genolls i tornà a iniciar la descàrrega de natjades. Ara feien més mal, ja que res no protegia les galtes del cul de la noia. El doctor Segtan li estava aplicant un sever correctiu. Li donava sis plantofades, tres a la galta dreta, tres a la dreta, i li feia un petit massatge a la gropa, i tornava a començar de la mateixa manera. Amb aquesta dinàmica va seguir estomacant-la uns altres deu minuts. Durant aquella llarga estona, na Jèssica no parava de plorar i de suplicar-li que s’aturés. Sentia l’escalfor del seu darrere, que ja havia agafat un to vermell intens. Aleshores, el metge li manà que es tornés a posar dempeus i que es fregués el cul per alleujar-lo una mica. Na Jèssica s’aixecà i, mentre s’anava friccionant aquella part ara tan calenta de la seva anatomia, començà a sentir una estranya sensació de plaer que no es podia explicar, perquè el mal que li feia el seu culet semblava dir tot el contrari...
Després de deixar-la que descansés cinc minuts, el doctor es va treure la bata i de seguida es va començar a treure el seu cinturó amb lentitud, el doblegà per la meitat i ordenà na Jèssica que tornés a ajaure’s damunt de la llitera, ara amb un coixí sota la panxa, amb la qual cosa es podia tenir una millor vista del seu darrere. Com era de suposar, allò no va agradar gens ni mica a na Jèssica, qui respongué que ja havia rebut un càstig suficientment dur, i es negà a obeir. En aquell moment, ell li recordà que seria pitjor si no l’obeïa, perquè donaria compliment a la seva amenaça de comunicar la falta als seus pares. Aleshores na Jèssica va fer-li cas i, enmig de plors i laments, es va ajaçar a la llitera.
El cruel metge s’hi atansà i, tot i situant-se a una distància d’aproximadament un metre, sacsejà en l’aire el seu cinturó i començà a assotar-la. Després de cada corretjada, na Jèssica cridava i es posava les mans damunt de la seva gropa per apaivagar el dolor. Plaffff! Aiiii! Plaffff! Aiiii!... El càstig va continuar d’aquesta manera fins a arribar als vint cops, després dels quals na Jèssica romangué ajaguda, refregant-se el seu adolorit darrere, que ja mostrava un color vermell carmesí, i sense parar de plorar, snifff, snifff..., fins que un estrany so va cridar la seva atenció. Ohhh! Era el xiulet de la canya que el seu cruel punidor brandava en l’aire...

-Aixeca’t! –li ordenà el malvat doctor-. Ara rebràs dotze cops amb la canya per a finalitzar el teu merescut correctiu!

Altre vegada i no sense abans piulejar una mica, na Jèssica l’obeí. S’alçà de la llitera i s’atansà a la taula del despatx.

-Inclina’t aquí i agafa’t amb les mans l’altre extrem de la taula. Per cada vegada que les moguis per a fregar-te el darrere, et donaré dos cops més. Entesos?
-Auchhh! Sí! Snifff! Snifff!

Ella s’hi va reclinar, recolzant el seu pit sobre la fusta i amb les mans ben estirades, deixant així ben exposat el seu culet (és indescriptible descriure com es veia de bonic el seu cul en aquella posició).

-Jèssica, vull que comptis una a una les vergassades.

Alçà la seva mà i deixà caure amb força la primera xurriacada... Splashhh! Auchhh! Un! Splashhh! Auchhh! Dos! Em fa molt de mal!!! Splashhh! Iahuuuu! Tres! Cada cop que rebia deixava una línia encara més vermella damunt les natges de na Jèssica. Splashhh! Auchhh! Quatre! Snifff! Snifff! Ella s’anava balancejant d’un costat a l’altre. El dolor era ja insuportable. Splashhh! Cinc! Muuuu! Splashhh! Auchhh! Em fa mal! Aiiiii! Na Jèssica no podia més i es friccionà amb les dues mans llurs natges per tal d’alleujar el dolor. Treu les mans! Splashhh! Set! Iuuuu!...

-I ara l’últim, d’acord? Splashhh! Auchhh! Dotze! Auchhh! Ella es va aixecar i es tornà a refregar les natges mentre anava donant saltirons i no parava de plorar. Snifff! Snifff!
-Gràcies, doctor, pel càstig. Me’l mereixia. Snifff! Snifff!
-Ja hem acabat –digué el metge-.

Observà amb atenció aquella panera de color vermell encès, que ara presentava les dotze primes línies que hi havia deixat la canya. Va treure del calaix un pot de crema i, amb suavitat, la va aplicar sobre les castigades galtes del cul... Plasss! Etzibà una surra al centre d’aquell darrere i li digué:

-Ja et pots vestir.

Na Jèssica es va tornar a posar les calcetes i els pantalons, ara amb molta més dificultat. Ell la mirava, satisfet de la seva obra, mentre li anava dient:

-Potser tu oblidaràs aquest càstig només en traspassar la porta del despatx, però, tal com t’havia dit, LES TEVES NATGETES HO RECORDARAN DURANT MOLT DE TEMPS! Ara ja te’n pots anar.

Ella va sortir caminant molt a poc a poc, toquejant-se encara el culet, i esguardà de reüll cap al sàdic doctor, que l’estava mirant amb un morbós somriure. Tancà la porta i se n’anà.

P.D.: Ja han passat quinze dies des del correctiu que na Jèssica rebé del doctor Segtan Sellemrev, i ara ella no para de pensar com s’ho haurà de fer per tornar a anar al seu despatx!!


(*) Primer relat d’en Mauricio, també conegut com a Camaleón72, titular del bloc BottomsredChimaurispankblog, traduït al català per MESTRETON

2 comentaris:

Camaleon72 ha dit...

Hola Ton,
Gracias por este detalle... me ha gustado mucho verlo y "leerlo" en este idioma (más o menos se entiende)... Revisa tu correo, te envié un link de un vídeo para que lo añadas a esta entrada OK...
Acabo de publicar esta noticia en mi blog...
Gracias nuevamente y ¡FELICITACIONES! a todo el equipo por este buen blog.
Atentamente
MAURICIO

sixofthebest ha dit...

Thank you for a such a beautiful 'over the knee' spanking photo. Made more erotic for me, because the naughty lady is wearing garter-belt and stockings.

 
Relats d'spanking - Templates para novo blogger