Cruelle Zélande. Paràgrafs seleccionats (Spanking i Literatura IV)

30 de juny, 2008

La Nawa-Na em volia ajaure de bocaterrosa damunt dels seus genolls.

Aquesta nova posició em produïa horror, exposada d’aquella manera, completament despullada i sense cap possibilitat de vigilar les dones que m’estaven observant. Però el que m’omplí de vergonya i de ràbia alhora va ser que la noia, un cop m’hagué instal·lat com va voler, amb la meva gropa emplaçada enmig les seves cuixes i una mica aixecada, es va posar senzillament a assotar-me les natges de la mateixa manera que nosaltres castiguem als infants desobedients.

No sé per quina raó els meus pares no m’havien pegat mai, per la qual cosa aquella era la primera vegada, als vint-i-sis anys, que rebia una surra. Tot el meu amor propi es rebel·là, més que res per la idea de rebre-la davant d’aquelles criatures i de qui, en la meva opinió, era només una noieta miserable. Però quan vaig intentar girar-me i aixecar-me, ella va recolzar l’altra mà fermament entre les meves espatlles i em vaig adonar que les altres dones vindrien a ajudar-la si jo m’hi obstinava.

Vaig haver, per tant, de sotmetre’m i de continuar permetent que m’estovessin. La petita salvatge ho feia amb totes les seves forces. La sensació era tan punyent que, adés, a desgrat meu, em contreia per a escapar-ne, adés, al contrari, em distenia, m’obria, tot i esforçant-me en estar del tot blana, paradoxalment inaccessible, perquè quan em crispava, els cops, els assots, damunt dels músculs tensos, em produïen un dolor més agut encara. Però, quan em relaxava, la mà irada em copejava just a l’anus i a l’orifici del sexe, que semblava que s’obrís sota els efectes d’una fam estranya, exacerbada, produïda per la mateixa cremor, i no ho podia suportar durant massa estona. Tanmateix, la surra prosseguia, i la meva ràbia, la rebel·lió del meu orgull, varen créixer fins a una mena de punt de ruptura. Més enllà d’aquell punt, i com que les plantofades seguien caient, es diria fins i tot que amb una sequedat redoblada, no sé quina partícula del meu orgull va cedir al seu torn i em vaig posar a plorar, vaig esclatar en sanglots i em vaig remoure.

Les dones cridaren de satisfacció. Fou en aquell moment, mentre em regirava sense que intentés realment aixecar-me, ni tan sols escapar de la pallissa, quan vaig tombar el cap per casualitat en direcció a la gran obertura de la cabana i allí, a pocs metres, sota la llum que ja declinava, vaig veure passar un indígena, un home completament despullat si no fos pel seu tapall. Potser va ser a causa del soroll que va escurçar el seu pas i girà ensems el seu cap vers l’interior de la cabana. Vaig tenir la seguretat que ell em veia de la mateixa manera que jo el veia a ell, més nua que ell, estomacada així com si fos un infant, i per un moment vaig pensar que s’acostaria i que entraria dins la cabanya. Davant d’aquest pensament es van produir en el meu interior, al fons del meu ventre, un esquinç i una convulsió fulgurants, que m’inundaren d’un plaer salvatge.

Tot va passar en només un instant: el cor del meu sexe es va encendre i liquar alhora. Realment, ell havia continuat el seu camí i s’havia allunyat, però les criatures, amb el seu instint diabòlic, no varen deixar de notar de seguida la meva impensable reacció. Van tornar a xisclar d’alegria, aplaudiren i s’atansaren totes al voltant meu i de la seva companya. La Nawa-Na encara em va continuar estovant durant uns quants segons, però ja amb menys abrandament. Es podria dir que ho estava fent més aviat per tal de calmar-me, per acabar en certa manera de sadollar-me. Es deturà, i jo vaig romandre tranquil·lament damunt dels seus genolls, amb les natges del tot obertes, abrusades i, sens dubte, completament de color escarlata.

Aprofitant-se d’aquella lassitud, la noieta enfonsà en el meu sexe no solament el seu dit, sinó, almenys així m’ho va semblar, tota la seva maneta, introduint-la i enretirant-la deliciosament vàries vegades. Reia, i vaig poder copsar que explicava a les seves companyes que m’havia vençut, i que l’esquinçament del plaer m’havia mullat i omplia d’humitat el meu interior. Però ni les seves rialles ni la meva derrota aconseguiren humiliar-me. Ans al contrari, el meu orgull creixia novament immens i planava com un àguila per damunt d’aquelles vils criatures. Quan la Nawa-Na va decidir enretirar del tot la seva mà, m’hauria agradat agafar-la amb la meva i besar tots els seus dits.


* * * * * *


Allò va ser com una dolorosa sotragada. Em tornarà a estomacar el cul, vaig pensar. No podia suportar la idea que em passés allò, ja no només davant de les noies, sinó també en presència dels nens i dels homes, dels més vells, dels ancians, de tota la tribu. I, al mateix temps, el fet que ja conegués la noieta, i que ja m’hagués vist en l’abandó més total, en certa manera em tranquil·litzava, i àdhuc em produïa de forma absurda una mena d’escalfor al ventre, al cor. Ja m’havia apallissat i, amb o sense raó, tot allò que hom ha experimentat, encara que només hagi estat una vegada, inspira menys por.

Mirant de reüll tan bé com vaig poder cap a un costat del poltre de turment, vaig veure com s’apropaven les cames fines i brunes d’aquella a qui, en el meu fur intern, una cosa realment absurda, tenia com a una espècie d’amiga. Tanmateix, i pel que vaig poder distingir, no solament portava posat el tapall, sinó que s’havia guarnit fins i tot amb un faldó damunt el seu pit, que contenia i amagava les sines, com si hagués considerat també un deure el fer-me sentir encara més despullada, més exposada i més miserable. Quan va estar al meu darrere, em tragué del tot les calces, que romanien com si fossin una última muralla, totalment simbòlica, al voltant dels meus genolls, m’agafà en acabat per les espatlles i em va fer aixecar. (...)


Entre el poltre, que més endavant vaig descobrir que servia habitualment com a assecador d’alguns peixos, i la cabana que m’havien assignat,el moviment del terreny completament cobert per l’herba donava forma a una mena de vorera o d’esglaó poc profund, d’una amplada d’entre un i dos metres, i orientat com a propòsit cap al grup d’indígenes. La Nawa-Na va anar a seure en aquest seient natural, quedant així de cara als seus congèneres, i amb un moviment del seu mentó m’indicà que m’hi atansés. Quan s’està despullat, hom desitja moure’s com menys millor, perquè el més petit canvi de posició revela i descobreix sempre una mica més. Però jo sabia del cert que no tenia cap altra opció i vaig haver d’obeir.


“No davant d’ells, no davant de tota aquesta gent!”, pensava tanmateix amb desesperació.


Com en un malson interminable, es repetia l’escena d’aquella mateixa tarda. La Nawa-Na em féu entendre que m’havia d’ajaure’m de bocaterrosa damunt dels seus genolls, i vaig haver de tornar a fer-li cas. La noieta fins i tot es va tombar lleugerament cap un costat per tal que les meves natges quedessin ben visibles per a tots els espectadors. “Que em pegui si vol, no m’ablanirà, ni em doblegarà, només aconseguirà que em refredi encara més”, vaig pensar, amb la mateixa ràbia desesperada.


Però la Nawa-Na no tenia la intenció d’estovar-me, o en qualsevol cas no com ho havia fet a la tarda. Sens dubte sabia tan bé com jo que allò resultaria insuficient. La molt bandarra, mentre em treia del tot les calces i m’aixecava, i em posava després damunt dels seus genolls, degué dissimular una vara, deixant-la sobre l’herba o mantenint-la hipòcritament rere l’esquena. Amb aquesta canyeta prima i molt flexible, just en el moment què em disposava a reconèixer la seva mà, començà de sobte a flagel·lar-me el cul. No només el dolor, sinó també la sorpresa, varen ser tan forts, tan vius, que no em va donar temps de concentrar la meva voluntat, el meu valor si s’escau, i de seguida em vaig posar a cridar, a sanglotar i a remoure’m.


Tal com ho havia fet a la tarda, la Nawa-Na va anar incrementant el ritme dels seus cops, procurant evitar amb una cura malaltissa els ronyons i les cuixes, i fustigant exclusivament la gropa. Però aquesta vegada em feia la impressió que cada fuetada em lacerava. Havia perdut qualsevol classe de pudor, d’orgull, i cridava com una condemnada, tot i suplicant entre sanglots i plors que s’aturés. En debatre’m, vaig aconseguir fer lliscar les meves cames de la banqueta, encara que no dels genolls de la noia. Aquesta, tanmateix, amb el vigor dels indígenes, àdhuc dels que semblen més desnerits, m’engrapà aleshores amb el seu braç esquerre, estrenyent-me amb solidesa per la cintura, i em continuà pegant encara amb més energia, i d’una forma més punyent en la mesura que la meva nova posició, els meus genolls gairebé fregaven l’herbei, feia sobresortir i obria molt més les meves natges. Juro que creia, mentre la Nawa-Na em cinglava amb cops redoblats, que la vara m’esquinçaria en el sentit més literal.

No només la natgera, l’epidermis, sinó els accessos, les mucoses terriblement fràgils de l’anus i del sexe. I això no obstant, en el mateix instant que notava aquest terror, la cremor, el propi esquinçament, varen semblar enfonsar-se en el meu interior, en el punt més profund, trencant amb aquest violent moviment no sé quines rescloses, i vaig sentir com la saba del plaer brollava en el mateix centre d’aquell dolor agut, en el fons de les meves entranyes, i esclatava com una cascada.

* * * * * *



La Nawa-Na va haver de capitular al seu torn. Em llançà una mirada realment assassina, em va fer asseure en el mateix lloc, damunt d’aquella mena d’esglaó d’herba, on ella s’havia instal·lat anteriorment i, com que jo l’estava mirant amb cara de sorpresa, es va ajaure de bocaterrosa, amb les mandíbules inflades per la ràbia, damunt de les meves cuixes i els meus genolls. Crec que ja he esmentat que els indígenes posseeixen una espècie d’instint diabòlic del que poden estar sentint les altres persones. En Ra-Hau, que em volia doblegar completament i, si volem ser sincers, obligar a lubricar-me abans de penetrar-me, havia endevinat que ho aconseguiria millor i més de pressa si em permetia, per una sola vegada, estovar i humiliar la Nawa-Na, en lloc de deixar que ella em tornés a turmentar.


Certament, el meu cor va fer un bot d’alegria, mentre una primera sotragada semblà que ferís voluptuosament el teixit de la meva vagina dins del meu ventre. Em va costar una mica treure-li el tapall a la Nawa-Na mentre estava ajaguda a sobre meu. Però em vaig sentir més que recompensada al meu torn en descobrir, destapades i com una ofrena, totalment obertes damunt dels meus genolls, les seves petites i tèbies natges, el delicat frunziment de l’anus d’un bonic color marró daurat, el plec confusament pissarrós del seu sexe. La Nawa-Na, en sentir-se tan vulnerable, s’esforçà en tancar-se, tal com jo mateixa havia intentat fer, però només em va caldre aixecar una mica el genoll dret per a tornar-la a obrir completament. Realment tenia un culet encantador, més estret i a la vegada més bombat que el meu, menys ample i menys carnós. La seva pell posseïa una textura més atapeïda, més ben polida i, tanmateix, la qual cosa gairebé em féu posar gelosa, més vellutada i més tendre.


En Ra-Hau m’oferí la fina canyeta que havia d’emprar com si fos una vara, però jo no volia utilitzar-la. Penso que no he estat mai cruel. I, sobretot, em semblava molt menys sensual que estomacar simplement la Nawa-Na com es castiga els nens a Anglaterra i tal com ella mateixa m’havia fustigat el primer dia. Vaig rebutjar la canya i, boja d’alegria, em vaig preparar per a aplicar sobre aquella gropa insolent el diluvi més gran de patacades que pogués arribar a etzibar. Volia que la Nawa-Na recordés aquella surra tot el temps que visqués. Vaig assotar-la sense defallir, amb cops secs que rebotaven, per dir-ho d’alguna manera, sobre aquell adorable darrere, durant un temps que em semblà interminable, perquè veritablement em moria de goig mentre apallissava la noieta.


Sota els meus cops, les seves rodones natges de vegades es contreien, es crispaven com un rostre, i d’altres vegades semblaven renunciar a tot, esfondrar-se, tot i obrint-se aleshores en tota llur amplària, tan flexibles i delicades com la pell d’un guant. I jo aprofitava justament en aquells moments la seva humiliant derrota per a atonyinar, amb el palmell de la meva mà ben pla, les mucositats completament blanes de les zones anals i genitals, arribant fins i tot a arquejar una mica la mà cap enrere, tot just abans de deixar-la caure, per tal de poder sentir millor aquella carn en flor.

He de reconèixer que la Nawa-Na mostrà una major resistència, o, si s’escau, una ràbia i una tossuderia més grans que les que jo sabia presentar quan era ella qui m’estovava. Una estona realment molt llarga, mentre el color porpra fosc de la sang ja començava a aparèixer, com si es tractés de vi sota una tènue seda daurada, a la carn envellutada i llisa del seu cul, va romandre encara en silenci, serrant fermament les dents amb una obstinació més pròpia d’una de cabra, crispant i relaxant solament, en funció d’un ritme cada vegada més ràpid i en un fútil intent d’escapar als meus cops, o d’afeblir-los, els colpidors globus de llurs natges, alternativament inflats, sortints i deprimits.

En Ra-Hau, vinclat lleugerament cap a nosaltres dues, estava tan excitat que vaig pensar que el seu gland era a punt de rebentar. Em cridà una ordre, una embogida oració si hom vol, i vaig creure que temia, emocionat com estava per l’espectacle, descarregar el seu plaer a l’aire, fins i tot abans d’haver pogut penetrar-nos a mi o a la Nawa-Na. Fou aleshores que vaig redoblar els meus cops, que vaig forçar el meu alegre vigor i, per fi, amb un profund sobresalt de ràbia i desesperació, la noia es va posar a plorar. Quan va haver començat, ja no va poder aturar-se, les seves llàgrimes esdevingueren crits i més tard gemecs i sanglots. Però ella m’havia estomacat tan bé que jo sabia que en aquell precís instant estava fruint com una gosa i que el seu interior es mullava abundosament.

* * * * * *


(*) Traducció lliure realitzada per Mestreton d’alguns paràgrafs de l’obra “Cruelle Zélande”, d’autor anònim. Aquesta novel·la, apareguda originalment en francès l’any 1978, ens ha arribat a través de la publicació que en va fer Tusquets Editores en la seva coneguda col·lecció “La sonrisa vertical”. Aquesta edició en castellà va portar el títol de “Cruel Zelanda” i la traducció de l’original francès va córrer a càrrec d’en Paco Monge.


 
Relats d'spanking - Templates para novo blogger