Nou blog de relats. [La canya màgica]

23 d’abril, 2008

Benvinguts a aquest nou blog!

Tal dia com avui, Sant Jordi, el blog d'spank català ha decidit fer un pas endevant i oferir-vos a partir d'ara un nou blog paral·lel on trobar relats (i traduccions) en la nostra llengua.
Esperem que us agradin i que de tant en tant us deixeu caure per aquí ;)

(nota: el disseny del blog encara està per acabar de definir)

Començarem amb un relat del nostre nou col·laborador (en aquest blog): "La canya màgica", escrita originalment per Mestreton.

Disfruteu-lo!

LA CANYA MÀGICA

.

(Per a na Mònica, amb tot el meu amor)

.

Ella estava agenollada damunt del llit, tranquil·la, relaxada. Els seus llargs cabells tapaven completament el coixí i el bressol dels seus mateixos braços, on deixava reposar el cap. El llençol rebia impassible la tendra carícia dels seus mugrons, nus com la resta del cos, eriçats agressivament, però amenaçant només algun plec accidental de la mateixa roba. Amb un suau pendent que s’estenia cap amunt des dels omòplats fins a la part més baixa de l’esquena, aquesta una mica ensorrada, la dona exposava generosa, oferint-les en tota la seva grandària, les natges plenes, rotundes en la seva rodonesa. Per tal de palesar encara una mica més aquesta posició d’ofrena, mantenia les cames lleugerament obertes, mostrant sense cap mena de recança el misteri del seu sexe i, una mica més amunt, la tendra corol·la del seu anus.

,

Malgrat que l’havia sobtat d’entrada trobar-se la canya a sobre la tauleta de nit, no havia fet preguntes. Era un instrument que podia arribar a ser molt contundent i, per tant, força dolorós. Però confiava plenament en el seu home i sabia que no tenia res a témer. Havia acceptat igualment despullar-se del tot, intrigada potser perquè normalment era ell mateix qui anava traient-li la roba que duia posada, sense presses, entre petons i petites juguesques on normalment els llavis, la llengua i les dents n’eren els principals protagonistes.

.

Na Mònica no era una persona submisa, ni gaudia amb el dolor ni amb la humiliació. Tanmateix havia après, durant la ja molt llarga relació que mantenia amb n’Andreu, que sotmetent-se als jocs que ell tot sovint li plantejava, aconseguia arribar sempre a uns altíssims nivells de plaer i satisfacció. Per aquest motiu romania tranquil·la, deixada anar, potser una mica expectant per l’amenaça evident de la canya, mentre esperava que ell iniciés la sessió que avui li havia preparat.

.

Ell s’havia tret també tota la roba, deixant-se posats únicament uns eslips cenyits i amb un petit camall, que amb prou feines aconseguien amagar l’erecció que apuntava ja el seu penis. S’apropà al llit pel mateix costat on ella mantenia la seva postura de penitent i començà a acaronar-li lentament l’esquena, resseguint en un i altre sentit tota la superfície de la seva pell, des del coll fins al punt on començava el turó de la seva gropa. Havia iniciat aquest moviment de vaivé amb la seva mà dreta i, sense incrementar el seu ritme suau, hi anà afegint l’esquerra, utilitzant-la però com una espècie de contrapunt respecte del recorregut de l’altra mà, en un primer intent d’escalfar la pell i anar-ne obrint els seus porus. Quan va entendre que aquest primer objectiu ja havia estat assolit, va adreçar aquelles carícies cap a l’altra banda del cos, que sabia que poc a poc se li aniria obrint. Amb el mateix ritme lent, però sense aturar-se, va començar a passar el palmell de les seves dues mans des dels talons de la dona fins a la part de dalt de les cuixes, i a l’inrevés, deixant només orfes de les seves atencions el cim d’aquell promontori, que senyorejaven les seves rosades i amatents natges, i el plec carnós del sexe, on va fixar la veritable frontera de les seves manipulacions per la banda de baix.

-

Copsant que aquell escalfament previ havia arribat a la seva fi, va etzibar una patacada forta, però sense cap malícia, en la plenitud d’aquell cul ofert, d’aquella lluna plena i magnífica que tant admirava. Resistint-se al desig de copejar unes quantes vegades més aquella panera excepcional, demanà a la dona que aixequés una mica el cap i va besar-la a la boca, amb un petó a la vegada dolç i punyent, cercant també sense cap exaltació la llengua d’ella i cargolant-la amb la seva. Mossegà alhora els seus llavis sense fer-li mal, en un gest que tanmateix l’acabà d’excitar.

.

Amb el mateix ritme assossegat que havia mantingut fins aleshores, agafà la canya de damunt la tauleta i l’acostà transversalment a aquell cul que semblava, ara més que mai, ofert a tots els excessos que pogués imaginar. I, justament, si alguna cosa no li mancava a n’Andreu era imaginació!! Això no obstant, va poder contenir-se i es dedicà tot seguit, retornant aquella fina vareta de bambú d’una mica més de tres pams de llargària a una posició ara perpendicular als malucs de la dona, a fregar suaument però intensa el seu clítoris, evitant malaltissament que la canya fregués altres parts d’aquell sexe obert. Ella va mostrar lleument la seva sorpresa amb un gairebé imperceptible moviment de les espatlles, però aviat s’hi acomodà i es concentrà exclusivament en el frec de la vara sobre el seu punt més íntim, altre cop completament relaxada.

.

Poc a poc, n’Andreu va anar incrementant el ritme d’aquell destre moviment masturbatori, desplaçant una i altra vegada la canya en la mateixa direcció en la que estava orientat el tronc de na Mònica, en ambdós sentits, amunt i avall, amunt i avall, amunt i avall..., i convertint aquella maniobra en una rutina previsible, que aconseguia que la dona pogués endevinar el moment exacte en què la vareta acabaria de fregar-la en un sentit, i esperar alhora amb delit el nou contacte que havia d’arribar amb tota seguretat en iniciar aquesta la trajectòria inversa. Petites gotes de suor començaven a omplir tota la femenina ronyonada. Ella començava a expressar amb petits sobresalts la imminència de l’orgasme, mentre la seva respiració esdevenia més intensa, tot i accelerant-se a cada segon que transcorria. Algunes d’aquelles gotetes de suor s’havien començat a desplaçar i ja amaraven pràcticament els dos sensuals clotets que decoraven aquella zona, a banda i banda de la columna. Una nova acceleració del ritme va provocar que ella comencés, ara sí, a emetre petits gemecs i alguns crits ofegats, cada cop més a prop de l’alliberament i l’èxtasi d’una explosió de goig que ja no es faria esperar gaire estona més. Ell, tot i esforçant-se per romandre impassible davant d’aquell formidable espectacle, va mantenir aquell ritme més alt. Un instants més i, ... tal com tots els símptomes ja apuntaven, ... la dona aturà en sec la seva ara feixuga respiració. Simultàniament, tensà tot el seu cos en un esforç titànic, que no responia a cap forma de resistència, sinó a la plena acceptació de l’orgasme que va recórrer tota la seva femenina anatomia. Una intensa descàrrega elèctrica que anava des del seu centre del plaer fins a cadascuna de les seves extremitats, per a tornar a dirigir-se novament cap al sexe, on s’aturà en el mateix instant que emetia un crit salvatge, tancava les cames i es deixava caure de costat damunt del llit, on assumí en un replegament desesperat la posició fetal i es quedà completament quieta durant uns segons, que varen semblar eterns.

.

N’Andreu va deixar-la gaudir plenament d’aquell moment i va romandre també immòbil mentre ella anava recuperant els sentits després de la forta batzegada. Uns instants més tard, s’estirà al seu costat i tornà a besar-la, ara amb tendresa, i prolongà aquell bes fins a que els batecs dels dos cors tornaren a acompassar-se, com si en fossin un de sol. Quan li va semblar que ja havia passat prou estona perquè na Mònica recuperés l’alè, va xiuxiuejar-li a l’orella que tornés a adoptar la mateixa postura d’abans, que encara quedava molta nit per endavant.

.

Ella ho va fer amatent, sense tardança, quedant de bell nou en aquella posició que tant ressaltava de relleu les seves esplendoroses natges, i sabent amb total certesa que ara arribava el moment en què les mateixes serien posades a prova. L’home tornà a agafar la canya amb la seva mà dreta i en un to eixut, seriós l’esguard, ordenà a na Mònica que no es mogués, i que mantingués les cames ben obertes mentre no s’aturessin els cops. Amb aquell mateix timbre de veu assabentà la dona que podia cridar, fins i tot plorar, però que, si es movia, hauria de emmanillar-la al capçal del llit i tornaria a començar a copejar-la des del principi, tot i que ja comptava amb què no caldria arribar a aquest extrem. Per tal de temptejar la distància i fixar el punt de contacte dels cops, acostà la vareta al bell mig del cul de na Mònica, per a tornar a separar-la tot seguit i efectuar de forma improvisada i amb molta rapidesa un parell d’enèrgics moviments que tallaren l’aire de l’habitació, com en una mena de ritual d’escalfament del braç, abans de retornar la canya a tocar d’aquelles natges que tant l’engolosien.

.

Finalitzats ja tots aquells preàmbuls, retirà novament la canya, aixecà el seu braç, i el descarregà amb força, fent que la vareta s’estavellés al mateix centre d’aquella gropa exposada. Un sinistre xiulet precedí el peculiar soroll que va fer l’andròmina de bambú en topar amb les carnoses superfícies d’aquelles galtes, força pàl.lides fins aleshores. Ara començaven a mostrar ja l’empremta, d’un vermell que esdevenia cada cop més viu, de la vara, després del seu primer contacte amb aquella règia panera. Gairebé simultani amb el “ccrraaaacc” del primer assot, na Mònica apagà un petit gemec damunt del coixí, sense perdre tanmateix la positura assumida.

.

Sense apressar-se, amb una cadència lenta que deixava passar uns quants segons entre un cop i el següent, n’Andreu anà repartint els impactes de la canya per tota la superfície del cul, des de la part de dalt de les natges fins al mateix plec que dóna començament a les cuixes. Tampoc no modificà la potència dels assots. Només li calia un petit gir del canell i l’avantbraç per a control.lar amb traça la seva intensitat. Ella, en canvi, anava responent a cada cop de forma diferent. Primer amb gemecs i esbufecs més o menys dissimulats per la roba del coixí. Més tard, després que la canya hagués besat les seves natges cinc o sis vegades, amb petits esgarips que encara intentava contenir. Quan el compte va arribar als deu, no va poder evitar llençar un crit agut de dolor, una expressió aquesta que va anar repetint, ja sense cap mena de vergonya ni restricció, i amb diversos graus i tonalitats, fins que l’home descarregà la vareta per quinzena i última vegada. Fou com la interpretació d’una petita peça musical, basada en l’alternança de dos instruments: el soroll monòton i constant de la fusta en xocar amb la pell, enfrontat contra el to creixent de la veu humana, que puntejava totes i cadascuna de les percussions sobre les molsudes galtes amb harmonies distintes.

.

Encara que inconscientment havia realitzat petits moviments amb les cames i havia modificat lleugerament, en algun moment durant la tanda de cops, la posició de la gropa, val a dir que na Mònica va mantenir tothora la seva postura. Tot i que alguna llàgrima havia quedat atrapada als seus ulls, no va arribar a plorar. Ara, però, el seu cul mostrava ufanós, superb, les empremtes del càstig. Tota la superfície d’aquell temple de la passió havia envermellit ostensiblement sota els assots. Entre els malucs, tota una graella de línies horitzontals d’un color més intens permetia comptar els impactes rebuts. La pell, paradoxalment suau encara, mostrava les irregularitats dels petits solcs produïts pel tast de la vara. Aquell cul zebrat semblava reclamar ara una altra mena d’atencions, però l’home, deixant l’instrument del plaer i alhora del dolor altre cop damunt la tauleta, va tornar a manar-li que encara no es mogués.

.

La suor perlejava tot el cos de la dona, donant-li pel reflex de la llum de l’habitació una lluïssor de semblança quasi irreal. N’Andreu va passar suaument, amb delicadesa, el palmell de la seva mà per damunt de les ratlles escrites feia un moment per aquella canya màgica, per aquell estri versàtil que tantes i tan diferents sensacions havia pogut generar només en uns pocs minuts. Copsà l’escalfor que es desprenia de les pregones rodoneses d’aquella panera sublim, tot i deixant de mantenir-hi el contacte, i somrigué complagut. Tornà a posar la mà damunt d’aquella gropa encesa per un foc real i l’anà desplaçant cap avall, resseguint el solc entre les natges, ara perpendicular a les empremtes del càstig rebut, i completament blanc en el seu interior en contrast amb les dues maduixes madures que el vorejaven. Els seus dits semblaren agafar vida pròpia en anar davallant, mentre arribaven a aquella zona que s’havia mantingut tota l’estona oberta de bat a bat, fregant només distretament l’anus de la dona, qui ara sí es tensà una mica davant aquella intromissió a traïció. Els dits de l’home finalitzaren el seu assetjador trajecte en trobar-se amb l’obertura vaginal, ara lleugerament humida. Sense cap mena de dificultat aconseguí introduir un dit, el seu índex, dins d’aquella cova estreta i acollidora, i començà a moure’l seguint una trajectòria circul.lar, fent-lo girar primer a poc a poc, tot i resseguint les parets interiors de la vagina, i combinant aquest moviment rotatori amb un altre quasi imperceptible de penetració, per acabar donant una major velocitat a aquell gest gairebé mecànic i arribar a realitzar-lo amb totes les seves energies durant un instant que s’anà perllongant com si s’hagués quedat atrapat i deturat en el temps.

.

El raig que identificava el gaudi de na Mònica brollà amb força i deixà xopa la mà de l’home, qui continuà tanmateix repetint aquella maniobra, fins a aconseguir que els diferents orgasmes de la seva parella se succeïssin sense interrupció, fins al moment en què ella mateixa va demanar-li que parés. Ell, obedient ara, es va aturar i va ajudar-la a asseure’s a la seva falda, mentre li acaronava tot el cos, encara tremolós pel plaer.

.

Mentre l’abraçava tendrament, va tornar a reflexionar sobre aquella facilitat que na Mònica tenia per a arribar a encadenar diversos orgasmes vaginals, moltes vegades sense que pogués posar-hi fi per ella mateixa si no era el seu home qui parava, com ara mateix havia succeït. Tornà a somriure quan la petita ombra de l’enveja planà per damunt del seu cap, en un intent per imaginar-se què passaria si fos ell, si fossin els homes, els mascles, els qui poguessin arribar a aquests cotes en llur satisfacció. Sense perdre el somriure, pensà que el món estava mal repartit. Sempre l’havia sobtat també la clara diferència entre els dos tipus d’orgasmes, el clitorià i el vaginal, tot i que la majoria de sexòlegs i altres experts no admetien com una realitat el segon dels mateixos. Moltes vegades, ell i na Mònica havien estat fent broma també sobre aquesta evident ignorància i “manca d’experiència” dels mal anomenats experts.

.

La dona seguia asseguda damunt les seves cuixes. De ben segur que notava la seva ostensible erecció, però, com si volés assegurar-se’n, desfermà un dels braços que tenia al voltant del coll de n’Andreu i deixà caure la mà directament sobre el seu sexe inflat. Ella també somrigué i aprofità la continuació d’aquell moviment obscè per a besar-lo, ara ella, a la boca. Els seus llavis van obrir pas a dues llengües famolenques que van inspeccionar, jugant entre elles i amb un moviment de vaivé, tots els racons de les dues cavitats bucals. La dona continuà manipulant el penis i l’escrot mentre intensificava l’apassionament d’aquell petó sens fi. Ell la deixà fer uns instants més abans de retirar-li la mà. Fixant els seus ulls en els d’ella i encara amb el somriure en el seu esguard, no va caldre dir-li res per a fer-li entendre que encara no volia acabar.

.

Amb fermesa, va tornar a aixecar-la per a posar-la novament damunt dels seus genolls, ara però estenent-la completament de panxa per avall, de forma que el cap i els peus de la dona quedaren a una i altra banda de les seves cames. La posició la deixava una altra vegada amb el cul completament exposat i n’Andreu va poder constatar que la roentor que havia notat abans, en passar-li el palmell de la seva mà per damunt, havia minvat considerablement durant aquells darrers instants. Al mateix temps, tot i que encara es podien veure les marques deixades per la canya, la tonalitat del color vermell que mostraven les natges havia també cedit en intensitat. Així, una vegada fetes aquestes comprovacions, l’home relaxà una mica les cames i posicionà còmodament na Mònica, fent-li passar la mà i l’avantbraç esquerres per la seva cintura, per tal d’impedir-li qualsevol moviment de fugida, tot i que, com abans, ja sabia que era una precaució inútil.

.

Agafà aire, en una petita pausa, i ja sense més dilació, deixà caure la seva mà dreta amb força damunt d’una de les precioses i ja vermelles natges. El soroll de la patacada ressonà a la cambra amb un so molt més viu que els que la canya havia produït anteriorment. N’Andreu, no sabia ben bé per quin motiu, associava sempre el so de les natjades damunt d’un culet nu amb el nítid soroll que fa l’aigua del riu en salvar algun dels petits desnivells que es troba durant el seu camí de baixada cap a la vall. Ella només remogué de forma gairebé imperceptible els malucs, però era evident que havia sentit el cop. L’home li donà una altra surra, que caigué sobre l’altra galta, aquesta vegada amb una mica més de força, i que repetí, potser amb alguna petita variació, el so del cop anterior. A partir d’aquell instant, començà a abatre la seva mà sobre aquells globus de carn ferma, alternant els cops entre les dues natges i procurant no pegar sempre en el mateix punt, per tal que l’efecte de les bufetades es repartís per tota la superfície d’aquell cul que tenia a la seva completa disposició. Com si disposés d’un metrònom incorporat en el seu cervell, va mantenir una alegre i regular cadència en el lliurament dels assots durant un parell de minuts. Na Mònica, mentrestant, havia començat a emetre alguns petits esgarips i a remoure ensems els seus malucs, en un intent inconscient de deslliurar-se de l’abraçada a què la tenia sotmesa el seu home. Aquest incrementà de sobte aquella cadència de trot per a iniciar-ne una altra que hauria de ser qualificada, seguint amb el símil hípic, com de galop. De la mateixa manera, començà a donar més potència als seus cops, provocant amb aquestes dues variacions que ara la dona comencés a queixar-se més sorollosament, i cridés cada cop també amb més força, adaptant, això sí, el ritme d’aquelles manifestacions de dolor al de les surres que anaven caient sobre la seva maltractada panera. Ell concentrà aleshores els seus cops en la mateixa base de les natges i en la part superior de les cuixes i hagué d’esforçar-se per evitar que els moviments, desesperats ara, de les cames de la dona, evitessin l’eficàcia de tots i cadascun dels impactes amb què el palmell de la seva mà anava pintant novament de vermell intens aquell cul que lluïa ara tan bell.

.

Tallant sense cap avís el raig de patacades que li havia estat subministrant, n’Andreu tornà a endinsar de forma inesperada el seu dit en les pregoneses de la vagina, on el rebé altra vegada una càlida sensació d’humitat, com si aquella cova on ben aviat havia d’enterrar el seu desig vessés de les herbes i les molses pròpies d’un bosc a l’hivern. Començà, ja sense entretenir-se en res més, a moure la seva falange a dins d’aquell forat de vida i de plaer. Ara donà a aquell dit un moviment només de penetració i alhora dugué a terme aquesta maniobra, ja des del seu mateix inici, amb tota la seva energia. Ja no calia sembrar. Ara havia arribat el moment de recollir els fruits de la seva tasca. I aquests no tardaren gens ni mica a arribar. Na Mònica, que havia reprès el seu concert de crits, gemecs i esgarips, que no mostraven tanmateix ara el seu dolor, no parava d’esbufegar davant les escomeses d’aquell primitiu i versàtil consolador. Ben aviat, abocà el seu plaer sense poder contenir-se damunt les fermes cuixes de l’home i tornà a trenar diversos i intensos orgasmes que feien tremolar tot el seu cos, ara xop també de suor pel gran nombre d’atencions que havia rebut durant aquella ja llarga estona.

.

Però ell no volia que aquelles últimes explosions de goig donessin cloenda a aquella sessió, que tantes vegades abans havia entrevist en la seva imaginació. Altre cop aturà sobtadament els moviments d’aquell insolent dit seu i, novament sense dir res, reprengué la tanda de sonores patacades en el mateix punt en què feia uns segons l’havia abandonat. Atacà novament amb energia renovada aquelles natges, que ja semblava que no poguessin envermellir encara més. Redoblà el ritme d’aquella enorme surra i escoltà amb delit els crits que novament proclamaven el dolor de la dona. Estovant a consciència les darreres dureses d’aquell cul meravellós, escoltà que ella li deia, amb la veu entretallada pels cops que continuaven caient, ara preferentment damunt la part més molsuda de les natges femenines, que parés. Tanmateix, etzibà a aquella gropa encesa en flames uns quants cops més, puntejant-los en una cadència diferent, més lenta, però dotant-los ensems de tota la seva potència ...

.

-Para! Vine tu, ara!- li demanà na Mònica contenint la el tremolor de la seva veu per tal de poder fer més càlida la seva invitació. L’home cessà d’estomacar aquelles galtes estimades i es preparà a obtenir el premi a les seves esforçades maniobres. Ell també anava tot suat i la seva respiració, en part pel cansament i en part per la proximitat del plaer al que ara sí anava a lliurar-se, mantenia un ritme ràpid. Obrint la tenalla amb què el seu braç esquerre tenia encara atrapada la dona, deixà que ella s’aixequés i, tot i posant-se ell també dret, va situar-la novament agenollada damunt del llit. Aquesta vegada, però, va fer que s’instal.lés de forma que el seu cul planés per damunt la mateixa vora d’aquell preuat moble, on tantes vegades havien pogut gaudir del seu amor, amb les incitants natges orientades cap al mateix costat en què ell ara es desprenia, amb tota la rapidesa de què fou capaç, del seu eslip. Obrint lleugerament amb els seus polses les dues galtes, ara tan roges i calentes, introduí a continuació el seu penis dins d’aquella vagina amarada de fluxos i desitjosa de tot allò que aquell nou intrús volés lliurar-li. N’Andreu sabia que no podria resistir-s’hi gaire més. Durant tota la sessió s’havia hagut d’aguantar i ara notava que l’explosió del seu goig s’acostava, ja sense cap possibilitat de retorn. Ella, que era conscient d’aquella situació, va voler accelerar encara més l’esclat de l’home a dins seu, i premé amb tota la força de què fou capaç els flexibles músculs del seu niu al voltant d’aquell ocell que tan dolçament l’envaïa.

.

Ell havia iniciat un moviment de vaivé dins na Mònica, tot i impulsant amb força des de la ronyonada la seva verga enlairada, i engrapant al mateix temps amb els seus dits, convertint-los en una mena de garfis, les natges bellament acolorides. Pogué notar aleshores la pressió que ara exercien les parets de la vagina sobre la petita llança de carn, tan diferent a l’amplitud existent entre els murs d’aquella cova quan, només feia uns segons, hi havia penetrat amb tota la seva empenta, i es concentrà en abatre aquelles últimes defenses amb tota la potència que pogué donar a les seves embranzides. N’Andreu copsà que la dona era a punt de tornar a liquar-se i forçà encara més el ritme dels embats del seu membre, en un deliri que compartien alhora tots dos cossos, ben a prop ambdós d’un sexual paroxisme. En un darrer esforç, aconseguí retardar un instant més el seu plaer, fins a que, fruit d’aquella màgica i sensual lluita a què s’havien estat lliurant, hagué d’aturar en sec tots els seus moviments durant un segon que va semblar eternitzar-se, per alliberar després per fi tota la saba que contenia el seu sexe a l’interior de na Mònica. Ella esclatà també en aquell mateix instant de joia en un nou orgasme, que omplí d’espurnes totes les partícules del seu bell cos. Dos crits de goig varen sortir plegats de les goles dels amants, molt més greu i perllongat ara el d’ell, gairebé un grunyit. Tensant tot el cos mentre les descàrregues de semen anaven sortint de la seva verga amb una freqüència semblant a la de les onades en una platja, i estrenyent encara més si cap la grapa amb què els seus dits empresonaven les galtes del cul d’ella, n’Andreu podia gaudir ara per complet del seu orgasme esplendorós.

.

Uns instants preciosos, durant els que petites esgarrifances de plaer varen recórrer tot el seu cos, mentre a poc a poc acabava de descarregar la seva llavor i tots els seus músculs començaven a relaxar-se. La dona fou la primera en desfer l’íntima unió, en deixar-se caure, completament laxa, damunt del llit. Ell, rient encara pels efectes electritzants de la passió amb què havia viscut els darrers minuts, jagué al seu costat. Les seves boques varen tornar a cercar la de l’amant, llurs llengües obriren els llavis aliens amb un desig ja apagat, plenes ara únicament de tendresa, desitjoses només de mantenir aquella unió uns segons més. N’Andreu la feu girar i es quedà arraulit contra la seva esquena, tots dos amb les cames lleugerament encongides. Ara notava, contra la part davantera de les seves cuixes, l’escalfor que encara emetia aquella lluna calenta pels cops que ell mateix hi havia deixat caure amb tanta ànsia feia uns moments. Xiuxiuejà a l’orella de na Mònica preguntant-li si li feia mal i ella li respongué, també en un sospir, que una mica, però que estava bé. Ell inserí la seva mà entre el cul d’ella i les seves cuixes per tal de comprovar amb el palmell l’estat real de les castigades natges. –Ara, hi podríem torrar unes quantes avellanes aquí al damunt. I, després, podríem menjar-nos-les com a aperitiu, amb una miqueta de vi ranci- digué l’home en constatar la seva roentor. Tots dos rigueren i ell apartà la mà per a dur-la més amunt i embolcallar en una forta i tendra abraçada el pit de la dona. I així, ben acoblats, compassant de bell nou la seva respiració, cada cop més normalitzada, varen arribar tots dos a l’encalç d’una son reparadora i plena també d’amor.
.

RELAT ORIGINAL DE MESTRETON

.

Escrit a Ciutadella (Menorca) entre els dies 10 i 14 d’abril de 2008

 
Relats d'spanking - Templates para novo blogger